Inici arrow Articles i noticies arrow Natura arrow Google Map, el Sanatori i el Llagost Ploraner
 
   
Main Menu
Inici
Articles i noticies
Blog
Enllaços
Contactar
Cercar
News Feeds
FAQs
Galerias
Novetats
Trampa per ocells

Durant el mesos de Abril, i Maig, cada any es poden trobar a la borera de la diagonal a l'alçada del centre comercial Glories (Diagonal 210-218) molt ocells morts o ferits.

La causa son els vidres del edificis d'oficines que envolten el carrer.

 Aquest fet passa a molt edificis de la ciutat. 

 
 
Google Map, el Sanatori i el Llagost Ploraner PDF Imprimir E-Mail
escrit per Xavier Yuste   
7/07/2004

Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)
Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)
 

Google Map, l’antic Sanatori de Segur de Calafell i el Llagost Ploraner!

Quina relació pot haver entre aquests termes?, doncs bé, si voleu saber la resposta podeu llegir aquest article. Així aquesta història comença el mes de juny d’aquest any 2008, quant vaig tenir la sort de poder anar un cap de setmana al Hotel Meridian de Segur de Calafell ...

Construït originàriament el 1929 per l’ordre de Sant Joan de Deu com un hospital per nens, va ser transformat en un Hotel, Spa de luxe en el 2004.

En l’actualitat, i molt lluny del altruista propòsit inicial, s’ha convertit en un centre de salut de luxe. I dic que vaig tenir sort, ja que de ben segur que mai hagués trepitjat l’hotel de no ser per un regal per una estància de cap de setmana per part de l’empresa de la meva dona, a la qual, aprofito per agrair la seva amabilitat. Doncs bé, la nostra estada, entre sortidors d’aigües a diferents pressions i temperatures, també va servir per visitar la platja de Sant Salvador, en la qual les segones residències es troben perfectament distribuïdes entre la carretera i la platja, aprofitant tot l’espai disponible. No queda cap espai lliure de la pressió urbanística, des de Segur de Calafell fins a Comarruga, llevat d’un petit fragment que ha quedat lliure del ciment! Al costat de la riera de la Bisbal, en el google Map si pot veure molt bé. Desconec el motiu, per el que aquest petit espai ha quedat lliure de la pressió urbanística, potser ha estat la proximitat de la riera.
En un altre ordre de coses tinc la sort de tenir un bon amic biòleg que és un dels millors coneixedors dels ortòpters de casa nostra, i gràcies a ell he agafat una gran simpatia per aquest grup d’insectes tant particular. Doncs bé aquest petit racó em reservava una petita sorpresa.

Passats uns dies, varem tornar a la mateixa platja un dissabte al matí per gaudir del sol i el mar, i quant ja marxàvem al costat del aparcament, faig un petit passeig entre la vegetació que s’ha mantingut en aquest petit espai deixat a les forces de la natura, i trobo molts insectes, en concret: una nimfa de la llagosta egípcia (Anacridium aegyptium), un exemplar de la llagosta bisbe (Acrida ungarica), i una llagosta que vaig poder reconèixer com el llagost ploraner (Eypocnemis plorans), gràcies al llibre del meu amic Josep Maria Olmo: El Atles dels ortòpters de Catalunya.

Aquell dia no portava la càmara de fotos, però no varen passar més de 3 setmanes que vaig poder tornar, i aquest cop no hi mancava la meva Nikon D50 amb el Tamron macro 1:1 90mm. Tot estava apunt i esperava retroba el Llagost ploraner. Efectivament allí hi era, però enseguida vaig ser conscient que fer-li una foto no seria feina fàcil, aquest insecte no era tant babau con molts dels saltamartins dels Pirineus, als quals em deixaven acostar fins a quasi 5 cm.

Aquí la feina seria més dura, intentava concentrar l’atenció en un exemplar, m’ha acostava cap a ell a poc a poc, però quant encara estava lluny per poder prémer el disparador, ell feia un salt i volava molt lluny, i el que es encara pitjor, això produïa un efecte en cascada sobre els seus companys que també hi saltaven ben lluny, així en 5 metres a la rodona no hi quedava cap llagost.

Després de molt suar i d’actuar com a un gran dispersor de les llavors d’un Medicago, i d’unes quantes esgarrinxades, vaig aconseguir algunes imatges. Aconsegueixo un mascle i una femella junts. Aquí les podeu veure:

Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)
Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)

Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)
Llagost ploraner (Eyprepocnemis plorans)
 

El llagost ploraner pertany a un grup d’ortòpters amb representació tropical, de fet té diferents subespècies, alguna d’africana com E. P. ibandana de la que podeu trobar una imatge en la Wikispecies (http://species.wikimedia.org/wiki/Eyprepocnemis_plorans).

En el seu llibre el Josep Maria defineix el estatus del llagost ploraner com a espècie poc abundant. Però vist com avança l’ocupació del espai litoral, sembla que, almenys a casa nostra, on l’hàbitat d’aquest insecte està vinculat a la costa, aviat el seu estatus podria passar a ser vulnerable i entrar en la llista d’espècies protegides. Aquesta espècie està present en 14 quadrícules (Nota: per els estudis de distribució, es fa servir habitualment un divisió del territori en quadrícules UTM de 10 x 10KM, en concret, Catalunya queda dividida en 369 quadrícules).

Per què ha desaparegut quasi tot l’espai natural del nostre litoral substituït per la construcció de segones residències? El creixement i l’ocupació de la zona litoral ha estat "brutal" a casa nostra. Avui, les bones imatges de satèl•lit que ens ofereix el Institut Cartogràfic de Catalunya mitjançant el Google Maps o el Google Earth, ens presentant la trista realitat del estat del nostre litoral. Si voleu podeu passejar-vos per la nostra costa, mitjançant aquestes eines i ho podreu comprovar. Podreu també apreciar la exagerada quantitat de piscines que hi trobem en moltes d’aquestes àrees, ja que el color blau destaca molt bé en les imatges de satèl•lit.

La construcció amenaça aquest petit racó
La construcció amenaça aquest petit racó

Un altre espècie de llagost, amb un hàbitat encara més vinculat al espai litoral i que en Josep Maria ha qualificat com d’espècie "vulnerable" a casa nostra, és el llagost de litoral (Heteracris littoralis). La seva distribució actual queda vinculada tant sols a 10 quadrícules.

Llagost litoral (Heteracris littoralis)
Llagost litoral (Heteracris littoralis)
 

Un record d’infantesa em porta per unes platges de Torredambarra, Comarruga, Segur de Calafell, ... ben diferents de com es troben actualment: és el meu primer viatge llarg amb tren quant tenia 8 anys, jo vivia a Hospitalet de Llobregat i al estiu del 1973 vaig anar per primer cop al poble de la meva avia "Ribarroja d’Ebre",  vaig anar amb la mare i el meu germà, amb el "Caspolino" un tren que sortia de Barcelona al migdia i arribava al poble per la tarda vespre. Recordo molt bé, mirar per la finestra del tren i veure durant molta estona zones plenes de canyissar, i ocells de color blanc que s’enlairaven quant s’acostava el tren, de tot allò, crec que avui només en queda la platja dels “Montanyans” a Torredambarra, la fragilitat de la qual es ven manifesta també gràcies a les imatges de satèl•lit.

Penso que actualment la intel•ligència i la valentia d’una societat es pot mesurar per la capacitat de rectificar i aprendre del errors passats, així si la gent del nostre petit païs decidís curar la  ferida oberta en el nostre litoral, seria tot un gest de madures medi ambiental, honestedat, reflexió i humanitat en majúscules. No conec les vies administratives, polítiques o jurídiques per aconseguir-ho, però com a ciutadà m’ha agradaria viure en una Catalunya que hagués recuperat el seu espai litoral i hagués desfet tot el despropòsit infringit. També sóc conscient que actualment crec que estem encara molt lluny, però, també ser que hi ha moltes persones que pensen com jo.

Si vols, pots deixar la teva opinió a:  o també en l'opció "Contactar" del menú principal.

Francesc Xavier Yuste i Medina
Llicenciat en Biologia (Especialitat botànica)
Enginyer Tècnic en Informàtica de Gestió

 

Modificat el ( 28/02/2011 )
 
< Anterior
   
 
 
 
Copyright Infotmation overhere. | designed by CanaanDesign